Enllaç: VÍDEO PRESENTACIÓ

L’objectiu d’aquesta activitat és reflexionar sobre aquells artistes, moviments, obres i projectes que han exercit una influència determinant en la meva trajectòria artística i en la configuració del meu llenguatge visual. Aquests referents han estat essencials en la definició de la meva concepció de l’art i han modelat el meu enfocament creatiu, tant a nivell conceptual com tècnic.

En termes cronològics, cal destacar que vaig néixer i he passat gran part de la meva vida a Badalona, una ciutat amb un ric patrimoni arqueològic. Un dels seus elements més emblemàtics, la figura de La Venus, va ser possiblement un dels primers estímuls que van despertar el meu interès per l’art de l’Antiguitat clàssica. Un altre moment crucial en la meva formació estètica va ser un viatge a Florència, on vaig consolidar la meva admiració per la versemblança de les escultures del Renaixement occidental.

Tot i que no he tingut el plaer de veure personalment la Victoria de Samotràcia, una escultura que em fascina, la seva majestuositat i l’impacte que causa em van marcar profundament.

Com a continuació d’aquesta fascinació per l’art clàssic, cal mencionar la meva admiració per Caravaggio i la seva mestria en l’ús del clarobscur, així com la profunditat psicològica dels seus personatges i la seva capacitat per transcendir el seu temps.

També sento una atracció especial per un parell d’obres de Diego Velázquez, com Las Hilanderas (1957), que incorporen una lectura profunda, i Las Meninas (1956), en què destaca un joc de perspectiva que em resulta fascinant.

Un altre dels grans mestres que em provoca una gran curiositat és Francisco de Goya, un pintor reconegut per la seva capacitat de tractar temes obscurs com l’ocultisme, les bruixes i els fenòmens sobrenaturals. La seva obra sempre ha estat un referent per a mi.

D’altra banda, no puc deixar d’esmentar a Salvador Dalí, amb la seva exploració del surrealisme i la seva capacitat per materialitzar l’inconscient a través de la pintura. La seva mestria tècnica és absolutament colpidora, especialment en la precisió dels detalls, el tractament de la llum i la meticulositat amb què treballava. A més, la seva forma d’integrar la realitat i el somni el converteix en una figura única dins de la història de l’art.

Finalment, destacaria la figura de Pablo Picasso, a qui considero un gran artista i aprecio profundament pel seu amor pel mar, així com per la seva capacitat de capturar la bellesa en la seva diversitat formal i estilística.

En relació amb l’art mediàtic i trencador, una peça que em provoca una gran reflexió és David con un balazo en la frente (també coneguda com Bullet Hole Bust). Aquesta obra, tot i no ser tan coneguda com altres mestres, provoca una paradoxa interessant: la imatge de David, una figura emblemàtica del Renaixement (creada per Michelangelo), es veu alterada per un element contemporani i violent, com és el balazo a la seva testa. Aquest contrast entre el clàssic i el modern em fascina.

Pel que fa al grafiti, sóc fan d’aquesta forma d’expressió visual, que utilitza l’espai urbà com a llenç, i que ha evolucionat des d’un moviment underground fins a ser reconeguda com una manifestació artística legítima. El grafiti és una barreja de creativitat, protesta i cultura urbana, on els artistes plasmen les seves idees amb aerosols, plantilles o murals a gran escala, utilitzant tipografies cridaneres, colors vibrants i missatges potents.  Pel que fa a la relació entre els grafiteros i els raperos a Espanya, ambdós moviments van sorgir als carrers i representen una forma de resistència social mitjançant l’expressió artística. El rap ha utilitzat sovint la imatge del grafiti en les seves portades, videoclips i concerts, mentre que els grafiters s’han inspirat en les lletres dels raperos per crear obres visuals que reflecteixen les mateixes lluites i desitjos de canvi social.

Pel que fa al meu propi estil, l’estil neotradicional és el que més m’atrau i el que més ha influït en el meu treball. Les línies gruixudes i definides, els contrastos marcats i l’ús intensiu dels colors són elements clau que em permeten crear imatges amb una gran força visual. Aquest estil, que és una evolució del tatuatge tradicional, combina línies gruixudes i definides amb una paleta de colors més rica i ombrejats detallats, amb influències que van des de l’art clàssic fins a l’Art Nouveau i la il·lustració contemporània. La simbologia i la mitologia són elements clau que encaixen perfectament amb l’estil neotradicional, que dóna molta importància a les icones visuals i a les figures amb profundes connotacions simbòliques.

Seguim!